Intento viure com penso i pensar com visc. Com deia la pròpia Anaïs en un dels seus diaris: "Visc en una espècie de forn d'afectes, amors, desitjos, invencions, reaccions, activitats, somnis. No puc descriure la meva vida amb fets, amb allò que esdevé o amb allò que faig, sinó amb allò que emergeix de dintre meu i, consegüentment, amb allò que es crea a partir de tot això"
1 comentari:
no hi ha color¡, fins i tot el teu somriure és més enigmàtic que el de la mona lisa.
Que bonica que ets per dintre i per fora¡.
Una amiga.
Publica un comentari a l'entrada